Situació
Mur septentrional de l’antic castell amb dues filades de sageteres.
ECSA - J. Bolòs
Restes del castell situades al cim del turó on hi ha el poble, al costat del casal senyorial d’època moderna, vora l’església. És a prop d’Artesa de Segre i davant seu hi ha el castell de Grialó.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG429379.
De la carretera que va de Ponts a Artesa surt a mà esquerra la carretera que mena fins a Seró. El castell era al costat de l’església. (JBM)
Història
La primera referència del lloc de Seró és de l’any 1065, en què el comte d’Urgell Ermengol IV féu donació a l’abadia d’Àger de la quarta part de la parròquia de Seró, amb motiu de la mort d’Ermengol III a Barbastre i el trasllat del seu cos a la galilea del monestir. Arnau Mir de Tost en el seu testament del 1072 lliurà a Santa Maria d’Artesa un condomini que tenia a Seró. El castell de Seró és conegut des del 1133. Fou l’origen d’un llinatge els primers membres del qual ja es documenten al final del segle XI, amb Ramon de Seró (1094).
Era senyor del castell de Seró l’any 1172 Ramon Bernat. En el seu testament sacramental consta que en deixà la meitat en usdefruit a la seva muller Ermessèn mentre visqués. A la seva mort, aquesta meitat havia de passar al fill d’ambdós, Ponç de Seró. L’any 1190 Ramon de Seró i la seva muller Alet deixaren en testament a la seva filla Berenguera, com a herència, i a Ramon de Camporrells, com a aixovar, el castell de Seró. L’any 1381 consta que Seró era de P. Ramon de Camporrells. A la segona meitat del segle XVI el terme es trobava sota domini dels Alentorn i d’aquests passà als Pinós, marquesos de Barberà des del 1702, que en conservaren la senyoria fins al segle XIX.
El castell de Seró encara fou escenari d’operacions bèl·liques durant la primera guerra Carlina. (CPO-FFLI)
Castell
Al costat del casal d’època moderna (construït el 1723) s’endevina l’existència d’un possible castell més antic. Per les restes que s’han conservat, ens podem imaginar una construcció que almenys feia uns 9 m d’ample per uns 15 m de llarg. Actualment, a la cara nord es conserva un pany de mur amb una longitud de 10 m i amb una alçada de 3 m. Deu tenir un gruix d’uns 90 cm, com a la paret oest. És fet amb uns carreus més aviat grossos (de 20 cm d’alt per 30 cm de llarg), col·locats en filades i a trencajunt i units amb morter. Els 80 cm inferiors sobresurten uns 5 cm i formen un basament. Al llarg de bona part d’aquest mur, que ara fa de marge, trobem un seguit d’espitlleres separades uns 40 cm i que s’alternen en dues filades.
Uns metres més enllà, després d’un tros refet i davant d’un dipòsit d’aigua fet fa pocs anys, hi ha una paret, que devia ésser el mur occidental del castell, amb uns 7 m de llarg. És feta amb uns carreus semblants als del mur nord, alguns dels quals fins i tot més grans (de 60 cm per 80 cm); són barrejats, però, amb pedres més petites, algunes de les quals col·locades verticalment.
Podem veure un fragment de la paret sud prop de l’angle de ponent. Aquest mur, molt refet, també té un gruix de 90 cm. Els carreus són rectangulars o quadrats. Una part del mur sud coincideix amb el mur nord del casal modern. A la banda est, és difícil de saber exactament per on devia passar la paret perimetral. Hi ha un pou relacionat amb una cisterna, que és possible que fos a prop d’on hi havia el mur.
Amb el poc que s’ha conservat és difícil de datar aquesta construcció, que segurament cal situar cap als segles XII o XIII, tot i que no es pugui rebutjar totalment una datació força anterior. (JBM)
Bibliografia
- Sanahuja, 1961, doc. 26, pàgs. 342-347
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 458-463
- Pijoan, 1992, pàgs. 13-16 i 43-46
- Altisent, 1993, vol. I, doc. 80, pàgs. 82-83