El lloc de Turbiàs apareix tardanament en la documentació, en les visites que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren a les esglésies del bisbat d’Urgell els anys 1312-14, on figura la de Sant Iscle de Turbiàs. Tanmateix, l’advocació de sant Iscle, relacionada amb la vila d’Eres, apareix ja en un document de 1001 (o 1003), en què es fa donació a Santa Maria de la Seu d’un alou “in apendicio Sancti Adciscii in villa Heres…”. El mateix esment es retroba en una altra donació del 1017. L’any 1019 en les afrontacions territorials de les propietats llegades per la vescomtessa Sança a Santa Maria de la Seu s’esmenta l’església de Sant Iscle, entre Cornellana i el coll entre Aresuz i Aravell. Novament en una venda, datada entre el 1060 i el 1108, d’uns alous situats a la vall de Castellbò figura el terme de Sant Iscle, vinculat al de Sant Vicenç i al de Santa Coloma. En el llibre de la dècima del bisbat del 1391 consta l’església de Turbiàs, amb Guillem de Capdevila i Bernard Castell com a rectors. El lloc de Turbiàs pertanyia al vescomtat de Castellbò i era integrat al quarter de Castellbò. L’any 1575 l’església parroquial de Turbiàs, que tenia com a sufragànies les de Carmeniu i Eres, presentava deficiències en el paviment i la manca d’un reixat que separés la feligresia de l’altar, que podia fer-se tant de ferro com de fusta. L’any 1904 sols tenia la sufragània d’Eres, i ha passat a dependre darrerament de la parròquia de Castellbò.