La primera notícia que es coneix del lloc de Peracalç correspon a un document datable entre el 1057 i el 1059, en què el comte de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia donaren al monestir de Santa Maria de Gerri la parròquia de Petracalce amb la seva església i els alous de Miró Borrell i Ramon Miró que tenien “in ipso monte de Perella vel de Petracalci”. L’1 de juny de 1071, els marmessors de Ramon Miró —segurament el mateix Ramon Miró del document anterior— donaven a Santa Maria de la Seu els alous que el difunt tenia al terme del monte Perela, al terme del castell de Tella, i l’església de Sant Llorenç de Peracalç, amb les seves dècimes, primícies i oblacions, amb excepció de la deixa feta a favor de Santa Maria d’Hortoneda. En la publicació sacramental del testament de Ramon Miró, datada el 16 de juny del mateix any, el llegat a Santa Maria de la Seu queda més especificat i ampliat. Així consten les parròquies del monte de Perela i la parròquia de Peracalç i els alous que hi tenia i les parròquies de Perella i de Tella, amb la dècima dels homes de Seguina. L’any 1118 la parròquia de Tella i el delme de Geslí de Peracalç eren en poder de Girbert Amat de Pesonada, que ho restitueix a Santa Maria de la Seu.
Segons C. Rocafort, a la fi dels senyorius Sant Llorenç de Peracalç era possessió de la col·legiata de Tremp.