Situació
Pont que unia la vila amb el monestir, amb els brancals medievals i l’arc central refet.
Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya
El sector inferior del nucli antic de Gerri queda centrat per la placeta de Sant Feliu i tot un seguit de petits carrerons que de forma tortuosa davallen cap al riu, on cal travessar per l’únic pont existent si es vol accedir a l’altra riba on s’aixeca l’antiga abadia de Santa Maria de Gerri.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG407876.
Pont
Aquest pont, que com hem dit és l’únic pas per on des del poble es pot accedir al sector del monestir, era també l’única possibilitat de pas cap a l’antic camí del sector de Baén, que dona accés a la comarca de l’Alt Urgell.
En aquesta construcció s’identifiquen clarament diverses reparacions, alguna d’elles d’una certa envergadura.
És un pont d’una sola arcada, actualment de mig punt, amb els muntants originals assentats sobre la roca a banda i banda del riu. Té una llargada de recorregut superior a 33 m i una amplada actual a la zona alta de 3, 1 m amb les baranes.
Pràcticament, la totalitat de l’arc i tota la zona alta de pas és la construcció més recent, producte de diferents refeccions, algunes d’elles ben documentada; actualment aquesta part està obrada per l’exterior amb obra vista de maó i les baranes de pedra.
Actualment, la calçada, amb una amplada de 2, 30 m, és de doble pendent del tipus d’esquena d’ase, amb el punt més alt situat sobre l’eix de l’arc, i amb una alçada total de 13, 50 m fins al nivell de l’aigua.
És en els muntants laterals on s’identifica clarament la construcció medieval. En cada un dels extrems s’ha conservat encara l’arrencada de l’arc original, de 4, 9 m d’amplada, i fins i tot es pot identificar una altra arrencada d’arc, aquesta més estreta, de 3, 1 m d’ample, i que es va aprofitar per al suport de l’últim arc d’obra vista. També dins d’aquests muntants, s’hi veuen els forats que van servir per a aguantar la cintra.
Els paraments laterals, clarament visibles en cada un dels muntants, són d’un aparell molt semblant a les nombroses construccions religioses del primer romànic, són pedres normalment petites, treballades regularment i disposades en filades horitzontals. Les dovelles de l’arc que s’han conservat estan obrades amb carreus plans ben escairats.
En el muntant de llevant, que és el de la banda del monestir, es pot veure en la seva construcció una solució interessant i que cal analitzar amb detall. A cada costat del muntant es veuen obrats en els seus paraments uns cossos angulars sortints, dos a cada costat i situats un a sobre l’altre, lleugerament desplaçats. En principi fan pensar en uns tallamars, però cal desestimar-ho tot seguit ja que els veiem tant a favor com en contra del corrent del riu.
Apuntem la possibilitat que corresponguin als basaments de dues torres-portals, obrades successivament i relacionades cada una d’elles amb els dos moments d’obra medieval que s’han identificat. Però també poden ser, només, dos estreps laterals del muntant del pont.
Tot i que no es pot assegurar, aquest pont podria haver estat l’únic pas en tot aquest sector que donava accés a la ruta de Baén camí importantíssim cap a les valls de l’Alt Urgell. Cal tenir present que aquesta construcció es trobava dins de l’àmbit de control i domini espacial del monestir.
Veiem com a únic paral·lel més proper el pont de Besalú, que amb una torre a cada extrem, la de migdia de planta hexagonal aixafada, és la més semblant a aquesta possible de Gerri, però d’una datació més tardana, ja que el pont de Gerri és del final del segle XI o primera meitat del XII.