Situació
Aspecte interior de l’absis, cobert amb volta de quart d’esfera, el sector més característic d’aquesta ensulsiada església.
ECSA - A. Roig
Aquesta esglesiola és situada a l’extrem de llevant del conjunt de ruïnes del despoblat de Solans, i en forma part com a església parroquial. L’itinerari per arribar-hi és el mateix que hem descrit en la monografia anterior. (ARD)
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG468866.
Història
No es tenen dades històriques concretes d’aquesta església. Tanmateix, cal indicar la possibilitat d’identificar-la amb els esments de l’església de Sant Joan de la vila Insolano que és fan l’any 1011, quan el comte Guillem donà al monestir de Gerri el castell d’Aransal i les viles d’Aransal, Vila-rubla, Buseu i Solans, amb l’església de Sant Joan de Solans. També hi ha una altra referència en el document fals conegut com la interpolació de l’auctoritas de l’escriptura de donació de l’any 849 del comte Frèdol a favor del monestir de Gerri. En tots dos casos podria tractar-se de Sant Joan de Solans. (MLlC)
Església
Pocs anys abans de la guerra civil, un grup de veïns de la zona van desmuntar totalment la coberta i també tota la volta de pedra de la nau, i van traslladar aquests materials a unes construccions properes per reutilitzar-los.
Aquest fet condiciona indiscutiblement que l’església tingui la nau descoberta, però també fa que no en quedi cap testimoni amuntegat a sobre del paviment, que és el que succeeix quan s’ensorra la volta. Sense aquest aclariment es faria difícil d’entendre el canvi de coberta que es va fer en aquest edifici, segurament ja al final del segle XII.
Planta d’aquesta malmesa església, que s’estreny sensiblement de ponent a llevant.
A. Roig i J. Roig
L’església de Sant Joan de Solans és, doncs, un edifici d’una sola nau de planta rectangular, una mica més ampla als peus que a l’arc del presbiteri, i que és troba capçada a llevant per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral en degradació.
La coberta de la nau, en principi, era amb embigat de fusta, i precisament en el moment del canvi per la coberta de pedra, es van deixar els caps de les bigues encastats dins el mur original, per la qual cosa encara es poden veure, en haver-se desprès l’arrebossat interior.
En el moment de la construcció de la volta de mig punt, aquesta es va reforçar amb un arc toral alçat al mig de la nau, i es va obrar amb lloses planes disposades en plec de llibre. Aquest arc encara es conserva dempeus, però ja té molt malmeses les seves dovelles.
També se'n van regruixir els murs laterals amb dos arcs molt oberts per banda. En el parament interior del mur de migdia, les dovelles d’un d’aquests arcs cobreixen parcialment una finestra de doble esqueixada que estava oberta en el mur primitiu.
En la coberta de l’absis, que és de quart d’esfera, obrada totalment amb petits carreus de tosca, es poden veure algunes deformacions per problemes d’estabilitat de la singular disposició en filades horitzontals dels carreus de tosca.
En aquest espai de l’absis s’obren, en els murs, dues finestres, una de doble biaix i l’altra d’una sola esqueixada. La porta és d’arc de mig punt adovellat amb carreus de pedra tosca i en els muntants s’alternen els materials entre la tosca i la calcària grisa del país.
L’arrencada que es conserva de l’arc del presbiteri també està totalment obrada amb carreus petits de tosca.
La resta de paraments de l’edifici són construïts, tant l’obra original com la refacció posterior, amb un aparell regular, més acurat a l’exterior que a l’interior, i estan col·locats en filades horitzontals, i tot lligat amb morter de calç i sorra.
L’obra original amb la coberta de fusta es podria datar dins del primer quart del segle XI, amb el canvi de coberta cap al final del segle XII. (ARD)
Bibliografia
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 41, pàgs. 304-305
- Buron, 1980, pàg. 257
- Vidal-Vilaseca, 1987-90, vol. II, pàg. 245
- Puig, 1991, vol. II, doc. 1, pàgs. 1-2 i interpolació de l’auctoritas, pàg. 414.