Situació
Restes del castell, a la part alta del turó on s’assenta el poble d’Useu.
Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya
Restes d’una possible fortificació situada al poble d’Useu, a la part més alta del turó al cim del qual s’alça el poble.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG424863.
Si seguim la pista que va de Gerri de la Sal a Baén, després del trencall de Bresca hi ha una pista que surt a mà dreta i que porta fins al poble d’Useu. (JBM-JJBR)
Història
Tot i aparèixer repetidament en els documents falsos de Gerri, la vila d’Useu és documentada de manera fiable des del 1099. Vers el 1150 Alegret de Claverol i el seu germà Bernat d’Orcau compraren per 1 000 sous la vila d’Useu “que erat de iure beate Marie Gerrensis cenobii” a Estefania, a la qual pervingué per la compra que el seu pare havia efectuat al comte Artau. Excomunicat per l’arquebisbe de Tarragona a petició de l’abat Ponç, Alegret de Claverol es veié obligat a restituir al monestir de Gerri per 500 sous la seva meitat de la vila. Pel que fa a l’altra meitat, l’any 1174 Bernat d’Orcau la bescanvià a l’abat Ponç per uns capmasos de Castells i 250 sous. L’any 1203 Ramon de Castellvell i el seu germà Pere renunciaren a favor del monestir als drets que creien tenir sobre Useu, segons el document de compra de la vila que havia fet llur avi Geribert Oliver, a canvi de capmasos dispersos pel Pallars que l’abat Hug els cedí en precària.
Com els seus nuclis més propers que integraven el terme de l’antic municipi de Baén, Useu depengué jurisdiccionalment de l’abadiat de Gerri, i, per tant, es va veure afectat pels conflictes dels segles XIV-XV que determinaren els successius canvis de titularitat i de compartició del domini jurisdiccional d’aquest territori. L’any 1519, en el Spill... del vescomtat de Castellbò, Useu era una vila de l’abadia de Gerri i tenia dos caps de casa.
El castell ja estava en ruïnes, tot i que encara es mantenia fort, a la darreria del segle XVIII, quan Zamora en dona notícia en el seu Diario de los viajes hechos en Cataluña. (PBM)
Castell
A la part alta del poble hi ha unes parets que poden pertànyer a l’antic castell. Bàsicament, és un pany de paret que té una llargada de 9, 8 m i que correspon al mur oriental d’una sala allargada. Els fragments més ben conservats són l’angle nord-est, actualment amb una alçada de poc més de 3 m, i un tros de mur a la façana meridional. Tenen un gruix de només 70-80 cm i són fets amb carreus de pedra calcària, escairats i més aviat llargs (15 cm d’alt per 40 cm de llarg). En principi, cal datar aquesta construcció cap al segle XII o XIII; degué ser aprofitada modernament com a casa de pagès. (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Zamora, 1973
- Puig, 1979, vol. II, pàgs. 347-377
- Tragó, 1982, pàgs. 101-103
- Buron, 1989, pàg. 212
- Puig, 1991, vol. II, doc. 68, pàg. 48; doc. 97, pàgs. 67-68; doc. 142, pàgs. 101-102; doc. 160, pàgs. 116-117; doc. 169, pàg. 123; doc. 191, pàgs. 136-137; doc. 400, pàgs. 274-276.