Situació
Un dels angles d’aquest antic casal fortalesa, d’època i història poc conegudes.
ECSA - J. Bolòs
Casa forta situada a prop de Baén, al mig d’un bosc, en un vessant, prop de la carena.
Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG431872.
Abans d’arribar a Baén, en un pla, hi ha una recta; després, en un revolt, es pot veure a mà dreta una masia abandonada amb un portal amb un arc de mig punt. A uns centenars de metres, entremig del bosc, hi ha la torre, que es pot veure amb dificultat per damunt dels arbres des de prop de la masia. (JBM-JJBR)
Història
Malauradament, no hi ha notícies històriques sobre aquesta casa forta. Com la resta de llocs que comprenien l’antic terme de Baén, la casa forta de Vilesa depengué jurisdiccionalment del monestir de Gerri, com s’exposa en parlar de Baén. (PBM)
Casa
Construcció de planta trapezoidal, bé que gairebé quadrada (els costats a l’interior fan: el sud, 445, l’oest, 350, el nord, 360 i, l’est, 410 cm). El gruix del mur és de 70 cm. L’alçada de l’edifici és d’uns 8 m, repartits entre tres nivells. A uns 260 cm hi ha una sèrie de forats per a bigues, que suportaven el primer trespol. Uns 2, 5 m més amunt devia haver-hi un segon trespol. Al cim de tot hi havia la coberta.
Planta i secció de les seves ruïnes.
J. Bolòs
A la façana meridional, a peu pla, hi ha una porta que fa 163 cm d’alt × 80 cm d’ample. És acabada amb una llinda monolítica (que fa 40 cm d’alt × 115 cm de llarg). A banda i banda, als muntants, es poden veure tres forats per a les barres de tancament. Al nivell del primer pis hi ha una finestra o una porta, amb una alçada d’uns 160 cm, acabada amb lloses planes que fan de llinda. Al cim hi ha una altra obertura. Dels muntants i del llindar d’aquesta finestra sobresurten unes lloses fines que recorden les dels colomers, tot i que és difícil en aquest cas saber quina funció podien tenir. A més, a les façanes est i nord veiem sengles parells d’espitlleres.
Les pedres que formen aquestes parets són carreus poc treballats, força irregulars, units amb fang i calç, i més o menys arrenglerats. Els caires de les façanes són de pedres més treballades.
Saber quina era la funció d’aquesta construcció i saber en quin segle fou construïda és difícil. En principi, cal pensar que era una casa forta senyorial de cap al segle XII o, més aviat, XIII, tot i que és difícil d’assegurar-ho. Les seves característiques (les dimensions de la planta, l’alçada, l’existència d’una porta a peu pla, les espitlleres) l’apropen a la casa forta del tipus torre (vegeu els volums IV i V de la present obra, pàgs. 105-106, i pàg. 243, respectivament); té, per tant, uns certs paral·lels amb una construcció com pot ser la Torre de sa Masó de les Preses, a la Garrotxa, o la Torre del Rei de Pontons, a l’Alt Penedès (vegeu volums IV i XIX de la present obra, pàgs. 303-304 i pàg. 168, respectivament). (JBM-JJBR)
Bibliografia
- Buron, 1989, pàg. 212.