Sant Andreu de Sellui o de Sersui (Gerri de la Sal)

Situació

Un detall de l’aparell del mur nord d’aquesta rònega església.

ECSA - A. Roig

Les ruïnes de l’església de Sant Andreu es troben vora el poble de Sellui, situat a tramuntana del terme, a la dreta de la vall d’Ancs, entre aquesta i el barranc de Campollongs, que hi desguassa.

Mapa: 33-10(214). Situació: 31TCG369919.

A la sortida del poblet de Sellui, cal agafar la pista de terra que s’enfila cap a Ancs, que segueix encaixonada a la vora del torrent durant un llarg recorregut. Al cap d’uns 900 m d’haver sortit del poble, a l’altra banda del barranc es troben les restes d’un petit molí: és la mola de Peró; des d’aquest indret cal enfilar un corriol i en uns 15 minuts de forta pujada s’arriba al cim d’un petit turó, que és on hi ha les restes de la capella. (ARD)

Història

L’única menció documental que s’ha localitzat d’aquesta església data de l’any 1164, en la butlla del papa Alexandre III de confirmació de béns al monestir de Gerri; s’hi esmenta l’església de Sant Andreu com una de les possessions del monestir. (MLlC)

Església

Planta encara visible d’aquest antic edifici.

A. Roig

El sotabosc, junt amb el munt d’enderrocs, dificulten la identificació de les estructures d’aquesta capella, però encara es pot endevinar que era una construcció de planta rectangular amb un absis, possiblement semicircular, obert a l’extrem de llevant.

La coberta seria amb embigat de fusta. Els paraments tenen un aparell amb carreus grans i aplanats, disposats en filades regulars però de diferents alçades.

En el mur lateral de migdia i en la cara interior s’obren, dins d’una mateixa filada, diverses fornícules totes de la mateixa mida i molt acostades.

És difícil d’assignar una datació segons els models constructius a aquests tipus de construccions, ja que poden ser formes que es mantenen al llarg del temps. Tan sols per l’execució de l’aparell es podria assenyalar una datació de cap al segle XI. (ARD)

Bibliografia

  • Buron, 1980, pàg. 261
  • Gavín, 1981b, vol. 9, pàg. 163
  • Puig, 1991, vol. II, doc. 153, pàgs. 109-111.