Situació
Vista aèria del turó de Puigcercós amb les restes del castell i el poblat, que un esllavissament de la muntanya va fer traslladar al pla l’any 1892.
ECSA - M. Catalán
Les restes d’aquest castell són situades al cim d’un puig a la plana de la Conca de Tremp, des del qual es poden veure quasi tots els castells d’aquest pla i alguns dels de la Conca Dellà. És situat al costat de l’església. Tant la torre com l’església —i una part del poble vell, d’època moderna, situat al nord— restaren partits per la meitat al segle passat, a causa d’haver-se esllavissat tota la meitat occidental del turó.
Mapa: 33-12(290). Situació: 31TCG258666.
Cal seguir la carretera que va de Balaguer a Tremp per Terradets. S’ha d’arribar fins al poble nou de Puigcercós, que es troba a l’esquerra de la carretera, i des d’aquí dirigir-se, per un camí carreter que surt del final de l’únic carrer del poble, al nucli vell, enlairat sobre un puig situat a ponent del poble nou. (JBM-FFLI)
Història
Possiblement, fa referència a aquest castell una venda de l’any 941 on s’esmenta un “castro Poga Circuso”. Apareix amb tota seguretat l’any 1012 com un dels llocs extrems de la marca del comtat en la donació que el comte Ramon IV fa a Gerri de la seva parellada situada “in ipsa riparia de Guardia subtus castrum de Puiocercos”.
El castell de Puigcercós apareix integrat de bell antuvi dins del terme del castell de Mur, tal i com aquest és delimitat els anys 1055 i 1056. En endavant la seva trajectòria es troba estretament vinculada a la dels feudataris dels comtes de Pallars Jussà pel castell veí de Mur. L’any 1194 Bernat de Mur va lliurar-lo juntament amb els castells i llocs de Presià, Sant Cristòfol i Alzina al rei Alfons I, el qual els hi va tornar a infeudar. L’any 1200 Arcard II de Mur i Beatriu compraren el castell i el lloc a Ramon de Puigcercós i Berenguera, senyors de Puigcercós, per 6 000 sous jaquesos. L’any 1288 Arcard IV de Mur tornà a comprar el castell a Arcard Ferrer Alemany pel preu de 1 000 morabatins alfonsins.
El seu successor, Arcard V de Mur, enmig de dificultats econòmiques, va haver de vendre l’any 1304 el castell al paborde del monestir de Mur, Alegret de Fila, per 900 sous jaquesos. Dos anys més tard, en un moment en què es trobava en guerra amb alguns senyors veïns, Arcard V de Mur va utilitzar els homes propis del paborde als termes de Puigcercós, Alzina i Moror per a apoderar-se del castell de Castellnou. Aquest hagué de reconèixer, però, que ni ell ni els seus successors tornarien a obligar als homes del paborde als esmentats serveis, els quals declarava lliures d’host i cavalcada i de qualsevol altre servei militar en temps de guerra i pau.
L’any 1370 els prohoms i la universitat de la vila de Tremp lliuraren a Pere el Cerimoniós 51 000 sous, els quals serviren per a redimir els drets jurisdiccionals dels hereus d’Arcau de Talarn sobre els castells de Puigcercós, Talarn, Orrit i altres.
A Puigcercós, tot un seguit de moviments orogràfics esdevinguts entre el 1848 i el 1889 coronaren la fi del règim senyorial. Els sismes causaren l’enderroc de les cases de la vila vella, de l’església i de bona part del castell, i obligaren els veïns a traslladar-se definitivament al pla l’any 1892. (PBM)
Castell
Aspecte de la torre esberlada que centrava aquest antic castell.
ECSA - J. Bolòs
L’únic que resta de l’antic castell és una torre de planta circular. El diàmetre intern és de 2,35 m i el gruix del mur d’1,4 m. Aquest gruix que trobem a peu pla es redueix uns 30 cm al nivell de la porta, que era situada a uns 4 m del terra exterior. Uns 4 m més amunt hi ha un altre relleix, d’uns 20 cm, que devia correspondre a un segon trespol. Un tercer nivell encara era situat uns 3,5 m més amunt. Per damunt seu, devia haver-hi un pis més, del qual només s’han conservat uns 2 m.
En el primer pis hi ha vestigis —el muntant est— de la porta elevada, orientada cap al nord, que era situada en la part que es va ensorrar. En aquest mateix nivell, a la banda oposada a la de la porta, hi havia dues espitlleres, rectangulars a l’interior, acabades amb una llinda monolítica (i no amb un arc de mig punt, com trobem en altres torres de castells); aquests darrers anys, però, han desaparegut en ensorrar-se un tros més de la torre. Al segon pis també hi havia almenys una espitllera orientada al sud, amb unes característiques semblants a les del primer pis. Al tros que resta del nivell superior també hi ha una finestreta.
L’edifici té un aparell format per carreus petits (15 cm d’alt × 20 cm de llarg o fins i tot 20 cm × 10 cm), escairats bé que no gaire treballats, però ben arrenglerats, units amb morter de calç.
El seu estat de conservació és dolent. A més, segurament quan s’esllavissi un tros més de turó, desapareixerà, juntament amb l’església que hi ha al seu costat, d’una manera irremeiable rostos avall.
És difícil de datar-la amb exactitud. Per alguna de les seves característiques (per exemple, la forma de les espitlleres) i fins i tot per la localització sembla que pot ser datada en una etapa una mica més moderna que moltes de les altres torres de la comarca (al segle XI o XII). (JBM-FFLI)
Bibliografia
- Rocafort, s.d., pàg. 826
- Balari, 1899, pàg. 213
- Coy, 1906, pàgs. 322-323
- Cuenca, 1906, pàgs. 36-39
- Abadal, 1955, vol. III(II), doc. 149, pàg. 360
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (II), pàgs. 1 313-1 314, 1 343,1 384 i 1 416-1 417
- Fité, 1986b, pàgs. 76-77
- Buron, 1989, pàg. 206
- Bochaca, Portet, Puig, 1991, pàgs. 19-22
- Puig, 1991, vol. II, doc. 2, pàgs. 2-3.