La primera notícia segura d’aquest castell data del final del segle X. Un instrument alaonès cita un lloc dit Sas a l’apèndix d’illa Petra, cosa que prova de l’existència d’un districte. Si tenim, però, en compte els termenals d’Areny, hem de convenir que el castell de Sapeira és d’origen tardívol, és a dir, no sorgí fins a mitjan segle XI i com a resultat del procés d’encastellament feudal, amb termes agafats de l’antic pagus d’Orrit; des d’aleshores esdevingué centre principal a la contrada.
A la segona meitat del segle XI trobem esment del castell en les convinences pallareses dels anys 1064, 1072, i vers 1076 i 1080; sempre dintre el futur comtat de Pallars Jussà. Tanmateix, sabem que Artau I de Pallars no es conformà fàcilment, moltes vegades va trencar la Treva del Senyor i va occir homes a Sapeira. Mentrestant una branca dels senyors de la Sarga d’Orrit aconseguí d’instal·lar-s’hi, de manera que els qui portaren el cognom del feu principal foren els Sapeira. Val a dir que eren gent principal, ja que Pere Guiu de Sapeira jurà pau i treva amb altres nobles del Pallars vers el principi del segle XII; una branca continuà amb el domini del veí Castellet, on agafaren també renom.
D’alguna manera la senyoria de Sapeira anà a parar a mans dels Erill, tal com fa constar Ramon II Pere d’Erill (1135), versemblantment mitjançant aliances i convenis feudals confirmats per política matrimonial; si més no Sapeira consta en la senyoria d’aquest poderós llinatge fins al segle XV. El fogatjament del 1381 esmenta en la baronia d’Arnau d’Erill el “loch de Sapera, XII focs”.
Segons notícia de l’any 1414, que podria ésser circumstancial, Ferran d’Antequera lliurà a Guerau Alemany el castell de Sapeira, en la sotsvegueria de Pallars, però pres al darrer comte d’Urgell independent.
Avui ben pocs elements resten del castell romànic de Sapeira, perquè probablement les dependències annexes a la parroquial o algun dels casals n’aprofitaren els càrreus i l’emplaçament. Els forats i l’aljub visiblement excavats a la vella “peira” que donà nom a la població poden ser indici d’una antiga torre o fortificació de fusta.