Mare de Déu de l’Esperança de Castellet (Tremp)

Situació

Façana de ponent de l’església, que presenta una imatge típica d’església rural; la capçalera ha estat totalment modificada.

ECSA - J. A. Adell

L’església de la Mare de Déu de l’Esperança és al centre del petit veïnat de Castellet, situat sobre la pista que des del Pont d’Orrit circumvolta la Terreta, entre Sapeira i Espluga de Serra. (JAA)

Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG209828.

Història

El topònim del lloc apareix esmentat l’any 1073 en una escriptura per la qual Artau I de Pallars Sobirà donà al seu cosí Ramon V de Pallars Jussà el lloc de Castelleto amb els seus termes. Tot i la menció de l’indret, no han estat localitzades fins a l’actualitat referències històriques d’aquesta església. (JBP-MLIR)

Església

És un edifici, molt emmascarat pel costat de llevant, d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral que arrenca de sengles impostes encastades en els murs, i capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau. Prop de l’obertura absidal, en els murs nord i sud, hi ha sengles capelles de planta rectangular, cobertes amb voltes de canó, i que semblen correspondre a processos constructius més tardans, com la sagristia adossada a l’angle sud-est o el cor adossat al mur de ponent.

En aquest mateix mur de ponent observem la porta, resolta en arc de mig punt de grosses dovelles, sobre la qual hi ha una finestra rectangular d’una esqueixada. Aquestes són les úniques obertures que conserva la nau.

Sobre la façana de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos pisos, amb dos ulls en el pis inferior i un sol ull en el superior, que per la seva gran esveltesa configura una imatge molt característica.

L’aparell dels murs és de carreu irregular, amb les voltes realitzades amb carreus de pedra tosca ben tallats i polits. Tot l’interior és arrebossat i decorat.

Resulta difícil precisar una filiació i datació per a un edifici com aquest. Es tracta, sens dubte, d’una obra tardana, probablement de la fi del segle XII o ja del segle següent, executada amb una tecnologia arcaïtzant i sense excessiva intenció arquitectònica. (JAA)