La dismenorrea és un trastorn molt habitual consistent en l’aparició de dolor abdominal durant la menstruació. L’origen de la dismenorrea pot ésser molt variat, per bé que hi ha molts casos en què no existeix cap alteració que la justifiqui. Així, es diferencien fonamentalment dos tipus de dismenorrea: la primària i la secundària.
La dismenorrea primària es presenta en dones que no pateixen de cap trastorn o malaltia que justifiqui l’aparició de dolor. De fet, gairebé totes les dones pateixen algun episodi de dismenorrea primària en algun moment de la vida, per bé que en alguns casos la molèstia és d’una intensitat i persistència que pertorba notablement les activitats quotidianes durant el període menstrual.
L’origen del dolor és desconegut, tot i que se n’han establert diverses teories. Hom suposa, per exemple, que probablement és degut a una sensibilitat exagerada als estímuls que normalment es produeixen en l’úter al llarg del període menstrual. Durant la menstruació, en la paret uterina es desencadenen automàticament una sèrie de contraccions musculars per tal d’expulsar fora de l’úter el producte de la descamació de l’endometri. En general aquestes contraccions no són percebudes, o bé es relacionen amb una sensació característica que es considera pròpiament dolorosa. Tanmateix, hi ha dones que, de manera continuada o en determinades circumstàncies, poden interpretar aquestes sensacions com a doloroses, amb més o menys intensitat. És possible que aquest fet sigui degut a una reactivitat exagerada del sistema nerviós. La hiperreactivitat del sistema nerviós podria ésser constitucional, però també es creu que podria ésser deguda a l’ansietat que produeix en algunes dones la mateixa menstruació, perquè consideren, per exemple, que els altera la higiene íntima o interfereix en les seves activitats. En qualsevol cas, el dolor mateix constitueix una molèstia que incrementa la irritabilitat nerviosa i origina altres símptomes que es presenten sovint juntament amb la dismenorrea. És possible que l’educació hi tingui un paper important, perquè el trastorn és especialment freqüent en filles de dones que també han presentat aquest trastorn. D’altra banda, hi poden influir igualment factors hormonals, ja que la dismenorrea primària solament apareix als cicles en què es produeix ovulació.
La dismenorrea primària es presenta generalment en forma de rampes a la part baixa de l’abdomen des del primer dia de la regla, o fins i tot d’abans que comenci. Sovint, el dolor s’irradia cap a la part baixa de l’esquena o les cuixes. Habitualment es presenten al mateix temps altres símptomes com ara nerviosisme, sensació de cansament, mal de cap o nàusees. Totes aquestes alteracions se solen solucionar espontàniament al cap d’un dia o dos.
Els primers episodis de dismenorrea primària apareixen habitualment durant l’adolescència, al cap d’un any o dos de la primera regla o menarquia. El trastorn tendeix a disminuir durant l’edat adulta, i en general desapareix després de l’embaràs. Mentre es presenta es poden atenuar els símptomes amb medicaments analgèsics, que són més eficaços si s’administren abans d’iniciar-se la menstruació. Si les molèsties es mantenen, sol ésser eficaç l’administració de medicaments anticonceptius, que suprimeixen l’ovulació.
La dismenorrea secundària pot ésser causada per diversos trastorns. Es presenta sobretot en malalties que intensifiquen la sensibilitat de les terminacions nervioses de l’úter, o bé que dificulten l’evacuació de l’hemorràgia menstrual. Així, es pot produir en l’endometritis, la salpingitis, l’estenosi del coll uterí, l’endometriosi, les alteracions de la situació de l’úter i els tumors d’úter.