Els orígens d’aquesta torre, situada a Horta, es remunten a l’època romana, ja que en aquest indret es localitzaren els vestigis d’una vil·la romana, excavats l’any 1987 pel Servei d’Arqueologia de la Ciutat amb motiu de la construcció de l’accés al túnel del turó de la Rovira. La recerca arqueològica posà de manifest que aquest indret corresponia a la part rústica de la vil·la, a la zona on se situaven les instal·lacions destinades a magatzem de gra, amb un nombre considerable de sitges.
Les notícies documentals que trobem del lloc d’Horta es remunten a l’any 965, quan el levita Ataülf i els preveres Guifred i Joan fan donació d’una peça de terra ubicada a la vall d’Horta, a l’església de Sant Miquel Arcàngel. A la darreria del segle X ja apareix una família com a propietària d’una àmplia extensió del territori d’Horta; temps després, a l’inici del segle XI, la documentació esmenta la nissaga dels Horta, els quals construïren la torre homònima, posteriorment dita Can Cortada.
Entre el 1034 i el 1077 es documenta un Arnau d’Horta, els fills del qual, segurament, erigiren la capella dedicada a sant Joan Baptista —posteriorment esdevinguda parròquia—, atès que en un document del 1095 ja apareix aquesta església com a afrontació per a indicar els límits d’una propietat.
A l’inici del segle XII hi ha referència a Guillem d’Horta com a propietari de la fortificació medieval. Aquest fou succeït pel seu fill Pere, casat amb Berengària, filla de Ramon de Cerdanyola. Vers el 1208 restava en poder de Bernat d’Horta, fill de Pere, el successor del qual fou el seu fill, anomenat també Bernat, documentat entre el 1278 i el 1312. Segons l’historiador F. Carreras i Candi, al segle XIII era propietari de Can Cortada Pere Marí, ciutadà de Barcelona i secretari reial.
Al segle XIV hom troba un Guerau d’Horta, casat amb Sança, documentat dins el període comprès entre el 1320 i el 1371. El patrimoni passà a Francesca d’Horta, casada amb Francesc de Montanyans, i el 1388 al seu fill Joan d’Horta i Montanyans. Aquest fou succeït pel seu fill Ramon, i la propietat passà d’aquest a Antoni Guillem d’Horta.
Al segle XVI Honorat Dimas d’Horta vengué la torre dels Horta a Jaume Fiella. El 1505 aquest transformà l’esmentada torre en una masia, aprofitant el que encara quedava de la fortificació medieval.
El 1614 la masia dels Fiella fou assaltada pels bandolers i quedà força malmesa. El 1615 Pere Pau Riba comprà la casa. El 1705 la masia passà a poder de Francesc de Claveria per la cessió feta per Maria Manuela Riba i Comalada. El 6 de maig de 1711 fou comprada per Joan Baptista Cortada, provinent de Vic. El 1786 la masia de Can Cortada passà a Josep d’Oriola i de Cortada. El 1829 n’era el propietari Marià d’Oriola i Cortada.
El 1903 la propietària n’era Mercè Renom, i el 1919 passà al seu fill Antoni d’Oriola.
A la primitiva construcció medieval li foren afegides altres dependències al segle XV, i a l’inici del segle XVI es transformà en masia.