La febre per mossegada de rata és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per les rates i que evoluciona de forma crònica, amb episodis periòdics de febre.
Els agents etiològics de la malaltia són el Streptobacillus moniliformis, que habita normalment a la mucosa oral de les rates, i el Spirillum minus, que causa una infecció ocular en aquests animals, en els quals es propaga a la cavitat oral pels conductes lacrimals i les vies nasals.
La malaltia és de distribució universal, si bé es presenta esporàdicament. Els infants en són els més afectats.
Després de la mossegada, es genera una reacció inflamatòria local i els ganglis limfàtics més pròxims, normalment els de l’engonal o les aixelles, també s’inflamen. Al cap d’uns dies es presenta el primer accés febril, amb temperatura corporal elevada, esgarrifances, mal de cap i, de vegades, vòmits i dolors articulars i musculars. A partir d’aleshores, la febre evoluciona en forma de brots, que en ocasions van acompanyats d’inflamació d’articulacions. El procés infecciós és benigne, però si no es tracta es pot mantenir al llarg de mesos o anys, o, més rarament, complicar-se amb encefalitis, endocarditis o hepatitis.
La diagnosi es basa en la simptomatologia i l’antecedent de la mossegada de rata. Es confirma identificant el microorganisme en mostres de sang, líquid articular o secrecions de la ferida.
El tractament consisteix en l’administració d’antibiòtics com penicil·lina, tetraciclina o estreptomicina, durant alguns dies.