La malaltia per esgarrapada de gat és una afecció d’origen infecciós, en general benigna, que es manifesta bàsicament per la tumefacció dels ganglis limfàtics d’una determinada zona de l’organisme i que sol produir-se arran d’una esgarrapada de gat, tot i que també pot contreure’s per punxada de cactus, de roser o d’esbarzer, probablement contaminats amb orina o altres secrecions de gats o d’altres animals infectats. La malaltia, poc freqüent, incideix sobretot en infants i adults joves.
Actualment encara no ha estat identificat l’agent etiològic del trastorn, però hom suposa que es tracta d’un bacil gramnegatiu, petit i pleomòrfic, que s’acoloreix amb tincions argèntiques.
Les manifestacions es poden presentar de 2 a 6 setmanes després de produir-se l’esgarrapada. Consisteixen en una pàpula, o petita tumoració, en el lloc de la inoculació dels microorganismes, febre moderada i tumefacció i dolor dels ganglis limfàtics pròxims al punt d’inoculació, que són fàcilment palpables. Els ganglis limfàtics més sovint afectats són els de les aixelles, el cap, el coll i l’engonal. Les manifestacions solen remetre espontàniament al cap d’uns dos mesos, sense complicacions. Això no obstant, de vegades persisteixen durant més temps, o més rarament apareixen algunes complicacions, com ara encefalitis, meningitis o neuritis, probablement causades per la propagació de l’agent infecciós al teixit nerviós.
La diagnosi s’estableix pels antecedents de l’esgarrapada, per la presència de la pàpula en el punt d’inoculació, per la tumefacció dels ganglis limfàtics de la zona i mitjançant la biòpsia que es fa d’aquests mateixos ganglis, que permet d’observar-hi les lesions característiques.
El trastorn no sol requerir tractament, tot i que de vegades s’administren antipirètics i antiinflamatoris, o bé es procedeix a drenar els ganglis limfàtics inflamats.