- L’epistaxi, anomenada també rinorràgia o hemorràgia nasal, consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses qpsals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals.
- Cal consultar el metge sempre que hi hagi epistaxis repetides, perquè poden ésser degudes a un trastorn de la coagulació o bé a una malaltia nasal que s’ha de diagnosticar i tractar.
- Les persones que pateixen d’hipertensió arterial s’han de controlar la pressió si presenten epistaxis, perquè l’hemorràgia pot ésser deguda a un augment brusc i intens de la pressió arterial.
- Les persones que segueixen un tractament amb medicaments anticoagulants s’han d’adreçar al metge si presenten epistaxis, perquè poden ésser degudes al fet que se n’administri una dosi excessiva.
- Les epistaxis profuses, que ocasionen una deglució de sang abundant, poden causar vòmits de sang.
- L’aplicació de compreses fredes, claus o d’altres objectes al clatell, el front o el dors del nas no escurça la durada de l’epistaxi.
- La majoria de les epistaxis s’aturen col·locant la persona afectada semiincorporada, amb el cap lleument flectit i prement amb força l’ala del nas del costat corresponent durant uns 5 minuts o 10.
- Quan l’hemorràgia nasal no cedeix, convé adreçar-se a un servei d’urgències perquè hi apliquin d’altres tècniques, com ara una obturació amb gases o la cauterització dels vasos sagnants.
- Després d’haver experimentat una epistaxi és recomanable de romandre en repòs, amb el cos incorporat, assegut en una butaca o al llit amb coixins.