Els caradriformes
Els caradriformes reuneixen, com en el cas dels gruïformes, ocells de característiques diferents, bé que gairebé tots ells relacionats amb els ambients aquàtics. D’una banda, els limícoles o camallargs, dels quals veiem la terretitona (Calidris minuta, a dalt) en una estampa típica del seu comportament, i de l’altra, les gavines i ocells semblants, grans voladors, dels quals veiem la gavina vulgar (Larus ridibundus, a baix), en una imatge absolutament lligada al nostre litoral.
Jordi Muntaner i Oriol Alamany.
Els caradriformes (Charadriiformes) són un altre ordre que aplega famílies amb una morfologia externa molt diferent, però que revela, mitjançant un examen anatòmic intern, la seva proximitat filogenètica. Les 16 famílies en què es divideix l’ordre poden aplegar-se en 3 grups fonamentals, el dels limícoles, el de les gavines i els xatracs i el dels gavots.
Els limícoles
Els limícoles o ocells de ribera —que sintetitzarem amb la denominació de camallargs—, compresos sobretot en les famílies dels caràdrids —on s’inclouen els corriols, les daurades i les fredelugues—, els escolopàcids amb els territs, les gambes, els tètols, els becuts, els polits i els becadells— i la del recurviròstrid, amb els estilitzats cames llargues i becs d’alena. També hi pertany la garsa de mar (família dels hematopòdids), el torlit (burrínids), camallarg que ha deixat els ambients palustres pels secans cerealistes i les zones estepàries, els escuraflascons (falaròpids), que han esdevingut pelàgics, i la perdiu de mar (glareòlids), camallargs també aberrants, adaptats a les zones àrides o a les sorres litorals.
Afegim que els caràdrids, estesos per tot el món, compten amb 60 espècies, i els escolopàcids, de plomatge críptic, amb 70 espècies. Les famílies restants tenen un nombre d’espècies reduït.
Les gavines i els xatracs
Mapa de nidificació de làrids i estèrnids als Països Catalans.
Maber, original dels autors.
El segon grup comprèn els ocells marins més coneguts i populars, com són les gavines (làrids) i les orenetes de mar (estèrnids), espècies molt voladores que cerquen l’aliment en la superfície de l’aigua i, àdhuc, terra endins; i els paràsits (estercoràrids), grans ocells marins de plomatge fosc i costums rapinyaires, que fan regurgitar altres ocells marins. La família de les gavines és, de molt, la més extensa, amb 70 espècies escampades arreu.
A continuació, dades d’hivernada de làrids i estèrnids als Països Catalans a partir dels censos del període comprès entre el gener de 1979 i el de 1984 i d’altres de puntuals del 1977. Noteu que llevat del gavià argentat, present majoritàriament a les proximitats de les colònies de cria, els nuclis forts (de més de 10.000 exemplars) de la resta d’espècies són a les grans zones marjalenques (deltes de l’Ebre i del Llobregat, albufera de València i aiguamolls de l’Empordà).
| SECTOR | GAVIÀ ARGENTAT | GAVIÀ FOSC | GAVINA RIALLERA | GAVINA CAPNEGRA | GAVINA MENUDA | GAVINA CAPBLANCA | XATRAC BEC-LLARG | FUMARELL CARABLANC |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Litoral Catalunya N. | 1.501-5.000 | – | 51-400 | – | – | – | – | |
| Cap de Creus i Badia de Roses | 1.501-5.000 | – | 10.000-20.000 | – | – | – | – | |
| L’Estartit | 20.000 | – | 1001-5.000 | – | – | – | – | – |
| Palamós-Malgrat | 501-1.500 | – | – | – | – | – | – | |
| Lloret-Malgrat | 501-1.500 | – | 500-1.000 | – | – | – | ||
| Arenys-Vilassar | 501-1.500 | 10-50 | 1001-5.000 | – | – | – | ||
| Desembocadura | ||||||||
| Besòs-Llobregat | 501-1.500 | 401-800 | 10.000-20.000 | 3.000-5.000 | 500-1.500 | – | – | |
| Vilanova i la Geltrú | – | 51-400 | 500-1.000 | – | – | – | ||
| Tarragona-Cambrils | 100-500 | 401-800 | 1001-5.000 | 1.500-3.000 | – | – | 51-150 | – |
| L’Ametlla de Mar | 100-500 | 51-400 | 1001-5.000 | 3.000-1.5.000 | – | – | – | |
| Delta de l’Ebre | 501-1.500 | 51-400 | 20.001-40.000 | 1.500-3.000 | – | 151-350 | ||
| Vinaròs-Peníscola | 501-1.500 | 401-800 | 1001-5.000 | 3.000-1.5.000 | – | – | – | |
| Castelló-Borriana | 100-500 | 51-400 | 1001-5.000 | 1.500-3.000 | – | – | – | |
| Almenara | – | 10-50 | 500-1.000 | – | – | – | – | |
| Albuixec-València | 100-500 | 51-400 | 1001-5.000 | – | – | – | – | |
| El Saler-Riu Xúquer | 501-1.500 | 401-800 | 20.000-40.000 | – | – | – | 51-150 | |
| Port Gandia | 100-500 | 51-400 | 1001-5.000 | – | – | – | – | |
| Calp-Vilajoiosa | 1.501-5.000 | 51-400 | 1001-5.000 | – | – | – | – | |
| Alacant | 100-500 | 10-50 | 500-1.000 | – | – | – | – | |
| Torrevella-Sta. Pola | 100-500 | 10-50 | 500-1.000 | – | – | – | – | |
| Badia de Pollença | – | – | 500-1.000 | – | – | – | – | – |
| Gorg Blau | 100-500 | – | – | – | – | – | – | – |
| Sa Dragonera | 1.501-5.000 | – | – | - | – | – | – | – |
| Es Malgrats | 1.501-5.000 | – | – | – | – | – | – | – |
| Sector de Cap | ||||||||
| Blanc | 501-1.500 | – | – | – | – | – | – | – |
| Cabrera | 501-1.500 | – | – | – | – | – | – | – |
| Maó-Es Grau | 1.501-5.000 | – | – | – | – | – | – | – |
| Cavalleria-Addaia | 501-1.500 | – | – | – | – | – | – | – |
| Ciutadella | 100-500 | – | – | – | – | – | – | – |
| Ferreries-Mercadal | 100-500 | – | – | – | – | – | – | – |
| Eivissa | ? | – | – | – | – | – | – | – |
| Formentera | ? | – | – | – | – | – | – | – |
| Columbrets | 1.501-5.000(?) | – | – | – | – | – | – | – |
| Sant Antoni | – | – | – | – | – | – | – | |
| Cellers o Terradets | – | – | – | – | – | – | – | |
| Camarasa | – | – | – | – | – | – | – | |
| S. Llorenç Montgai | – | – | – | – | – | – | – | |
| Riu Segre-Lleida | – | – | – | – | – | – | – | |
| Utxesa | – | – | – | – | – | – | – | |
| Granja d’Escarp | – | – | – | – | – | – | – | |
| Pas i Santa Rita | – | – | 500-1.000 | – | – | – | – | – |
| Riu Cinca (Fraga-Saidí) | – | – | – | – | – | – | – | |
| Riba-roja i Mequinensa | – | – | – | – | – | – | – | |
| La Baells | 100-500 | – | – | – | – | – | – | – |
| Sau | 100-500 | – | – | – | – | – | – | |
| Susqueda | 100-500 | – | – | – | – | – | – | – |
| Banyoles | 100-500 | – | – | – | – | – | – | – |
| Guaddes | 1.501-5.000 | – | – | – | – | – | – | – |
| Amadorio | 100-500 | – | – | – | – | – | – | – |
| Dades elaborades pels autors | ||||||||
Els gavots
El tercer grup és el dels àlcids, al qual pertanyia el genuí pingüí, exterminat del N de l’Atlàntic en el segle XIX. Són ocel·ls de cos feixuc, plomatge blanc i negre, excel·lents cabussadors i que practiquen un vol batut ràpid i enèrgic. A part del gavot, formen part d’aquesta família el gavotí, el somorgollaire i el fraret, i sumen en total 22 espècies.