Són anomenades pneumonitis per medicaments i drogues les alteracions pulmonars inflamatòries causades per l’administració de determinats medicaments o drogues en persones que presenten una especial sensibilitat a aquests productes. Els trastorns es poden manifestar de diverses formes segons el medicament causant.
Hi ha medicaments que provoquen una pneumonitis difusa, caracteritzada per una inflamació difusa del teixit pulmonar, que és envaït per cèl·lules immunes del tipus limfòcits, que s’hi infiltren. Aquesta infiltració redueix la capacitat de distensió pulmonar i ocasiona una dificultat respiratòria que pot portar a una insuficiència respiratòria. Aquests trastorns desapareixen en suprimir l’administració del medicament. Aquest efecte pot ésser causat, principalment, pel metotrexat, la provarbacina i l’azatioprina.
D’altres medicaments causen una pneumonitis difusa seguida de fibrosi, un trastorn similar a l’anterior, en el qual com a resultat de la inflamació es formen abundants fibres cicatricials al teixit pulmonar i s’origina una fibrosi pulmonar. La fibrosi pot ocasionar trastorns irreversibles que no desapareixen en suprimir l’administració del medicament. Aquest efecte pot ésser causat per la nitrofurantoïna i per fàrmacs citostàtics, com la ciclofosfamida, la bleomicina, el melfalan i el busulfan.
També hi ha d’altres medicaments que poden causar una eosinofília pulmonar, caracteritzada per una infiltració del pulmó per cèl·lules immunes del tipus leucòcits eosinòfils i un increment del nombre d’aquestes cèl·lules en la sang. Aquest trastorn, que pot ésser causat per les sulfonamides, la cloropropamida, la salazopirina i la imipramina, desapareix normalment en suprimir l’administració del medicament.