- És anomenada esofagitis per reflux la inflamació de la paret interna de l’esòfag ocasionada per la presència reiterada d’àcid clorhídric i d’altres elements del suc gàstric que reflueixen anormalment des de l’estómac fins a l’esòfag.
- Hi ha diverses circumstàncies que afavoreixen el reflux del contingut de l’estómac cap a l’esòfag, com ara hèrnia de hiat, obesitat, tabaquisme, alcoholisme o embaràs, i que predisposen a l’aparició d’aquest trastorn.
- Els símptomes principals de l’esofagitis per reflux consisteixen bàsicament en pirosi o cremor a l’interior del tòrax i dificultat o dolor en empassar-se els aliments.
- En les persones que s’hi troben predisposades, per tal d’evitar el reflux gastro-esofàgic durant el repòs nocturn, hom aconsella de no menjar durant les tres hores anteriors al moment d’anar-se’n a dormir i col·locar unes falques al capçal del llit de manera que l’alcin uns 15 o 20 cm per tal de mantenir el tors elevat.
- La principal mesura per a evitar el reflux gastro-esofàgic i, per tant, l’esofagitis consegüent és una higiene alimentària adequada: evitar els àpats molt abundants —independentment de la composició— i els menjars molt picants, els greixos i els fregits, la xocolata, el cafè i les begudes alcohòliques. També és important d’evitar el tabac.
- L’administració de medicaments antiàcids, com ara sals d’alumini o de magnesi, disminueix significativament la cremor. Tanmateix, però, davant la presència reiterada d’aquest símptoma cal establir-ne l’origen i corregir-lo, ja que també pot ésser ocasionat per molts altres trastorns i, d’altra banda, la mateixa esofagitis per reflux pot originar complicacions com úlceres i estretors irreversibles del conducte esofàgic.